|
La fauna
• Àliga marcenca (Circaetus gallicus) • Duc (Bubo bubo) • El porc senglar (Sus scrofa) • Fagina (Martes foina) • Gat fer (Felis silvestris) • Isard (Rupicapra pyrenaica) • L'esquirol (Sciurus vulgaris) • La guineu • La pu-put (Upupa epops) • Picot negre (Dryocopus martius) • Saure (Lacerta lepida) • Tritó pirinenc (Euproctus asper) • Truita (Salmo trutta) |
La fauna
La gran varietat d’ambients naturals o modelats per l’home que té Lladurs han fet possible l’establiment d’una gran diversitat d’espècies animals, sobretot d’espècies associades als hàbitats forestals de la muntanya mitjana. En cada hàbitat o ambient s’hi poden trobar una sèrie d’espècies de fauna que són més emblemàtiques i singulars. En els rius de muntanya mitjana que com la Ribera Salada travessen el municipi, amb un bon cabal d’aigua més o menys permanent i en bon estat de conservació, s’hi poden trobar bones poblacions de truita comuna (Salmo trutta) i barb cua-roig (Barbus haasi). Aquests ambients també són idonis per el blauet (Alcedo atthis), una espècie d’au que s’alimenta bàsicament de peixos la presència del qual denota el bon estat ecològic del curs fluvial, i per la llúdriga (Lutra lutra) que es troba en la Ribera Salada sud. En ambients aquàtics de capçaleres de petites rases o torrents s’hi pot veure el tritó pirinenc (Neotriton asper), una espècie d’amfibi que necessita també aigües netes i molt ben conservades. En aquests mateixos hàbitats encara hi queda alguna petita i relicta població de cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes), espècie en franca regressió a tot Catalunya. Les basses naturals més o menys permanents amb una bona vegetació aquàtica associada són l’hàbitat idoni per la reproducció de moltes espècies d’amfibis tals com la reineta (Hyla meridionalis), el gripau d’esperons (Pelobates cultripes) o el tòtil (Alytes obstetricans). En les zones boscoses de pins, roures i alzines hi podem trobar espècies més forestals com l’àguila calçada (Hieraaetus pennatus) o l’àguila marcenca (Circaetus gallicus), dues aus rapinyaires migratòries presents només a l’estiu. Cal destacar la presència del gall fer (Tetrao urogallus) tot i que no s’hi reprodueix, i el gat fer (Felis silvestris) que busca petits amagatalls o forats entre roquissars o arbustos per criar. També es pot veure voleiar la graèlsia (Graelsia isabellae), una papallona d’un verd molt vistós l’eruga de la qual s’alimenta de les fulles de pi. Els camps de conreu i les masies disseminades que conformen el paisatge agrari tant característic del municipi, són l’hàbitat idoni per moltes altres espècies faunístiques de zones obertes. Entre els ocells cal esmentar l’òliba (Tyto alba), un rapinyaire nocturn que s’alimenta principalment de ratolins i talpons i que cria en campanars i golfes, i el falcó mostatxut (Falco subbuteo), un petit rapinyaire estival que s’alimenta d’insectes i petits ocells. En els llindars de bosc i els marges arbustius entre conreus s’hi pot observar el tallarol emmascarat (Sylvia hortensis), una espècie també estival. El llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) és un rèptil de zones obertes més seques i assolellades, cada cop més difícil de veure. El gripau d’esperons (Pelobates cultripes) necessita de sòls tous argilosos i profunds que sovint troba en horts i al voltant de basses agrícoles. Pel que fa als mamífers, cal destacar la presència de l’eriçó fosc (Erinaceus europaeus), sense oblidar les diferents espècies de ratpenats com el ratpenat gran de ferradura (Rhinolophus ferrumequinum) i el ratpenat petit de ferradura (Rhinolophus hipposideros) que habiten cases velles o abandonades. Els hàbitats de roquissars i penyals calcaris són els ambients que utilitzen algunes espècies d’ocells per a criar-hi com el falcó pelegrí (Falco peregrinus) o el duc (Bubo bubo), el més gran dels rapinyaires nocturns. En canvi, l’imponent àguila daurada (Aquila chrysaetos) i l’aufrany (Neophron percnopterus) recorren el nord del municipi per alimentar-se sense reproduir-s’hi. A més, hi ha altres espècies de fauna també representatives del medi natural de Lladurs que són més comunes: la fagina (Martes foina), l’isard (Rupicapra pyrenaica), el cabirol (Capreolus capreolus), el porc fer (Sus scrofa), la llebre (Lepus europaeus) o la merla d’aigua (Cinclus cinclus). |