|
Geologia
Geològicament, les terres de Lladurs formen part de dues grans unitats de relleu: els primers replecs del Prepirineu i la Depressió Central Catalana. Aquesta última ocupa la major part del municipi, aigües avall de la Ribera Salada i el Cardener. L’altiplà del Cap del Pla fa de divisòria entre les conques del Segre i el Cardener. A la meitat nord, predominen estructures tectòniques suaus caracteritzades per la formació d’una franja de conglomerats a partir de l’encavalcament frontal dels Pirineus, coneguda com a formació Berga (Sáez i Riba 1986, Solé i Sugrañes 1971). Grans barrancs i fondalades, modelades per l’erosió diferencial dels rius que travessen aquestes terres, formen racons de gran bellesa, com tota la conca de la Riera Salada. A la meitat sud comencen a dominar els estrats típics de la Depressió Central Catalana: alternança de gresos i lutites groguenques, amb intercalacions d’argiles vermelles i de conglomerats (Sáez & Riba 1986). Concretament, la Ribera Salada la conformen dues valls que estan profundament encaixades dins els conglomerats del terciari inferior de la Depressió Central catalana, uns materials molt calcaris, cimentats per carbonats (ciment i còdols d’aquesta natura), i per això molt resistents a l’erosió fluvial. La seva capçalera està englobada en els sectors del Prepirineu i les serres marginals, on predominen els materials carbonatats mesozoics d’origen marí. És aquí on apareix la surgència d'aigua de la Font de Sant Quintí, punt de contacte de tipus mecànic entre els conglomerats i les calcàries de la serra d'Odèn. El seu nom ve del gust salabrós de l’aigua que porta provinent de la Font Salada, sota el coll de Cambrils. Aquesta deu es troba situada en el Keuper, estatge del triàsic superior amb un alt contingut de clorur sòdic. Tota la zona, orientada al sud, forma un conjunt de relleu pronunciat i trencat, que juntament amb l'erosió diferencial entre els conglomerats vermells i les margues i, per altra banda, l'erosió fluvial, ha ajudat a la formació d'un relleu singular de gran bellesa paisatgística. Lladurs compta amb dos àrees o elements d’interès geològic, representatius a nivell català i elaborats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge: un espai de 116,8 ha situat al nord-est que forma part de la configuració geològica anomenada Discordances progressives de Sant Llorenç de Morunys, i una petita àrea de la formació geològica Anticlinal d’Oliana que es troba al nord-oest Lladurs amb una superfície de 47,2 ha. |