La fauna
• Àliga marcenca (Circaetus gallicus) • Duc (Bubo bubo) • El porc senglar (Sus scrofa) • Fagina (Martes foina) • Gat fer (Felis silvestris) • Isard (Rupicapra pyrenaica) • L'esquirol (Sciurus vulgaris) • La guineu • La pu-put (Upupa epops) • Picot negre (Dryocopus martius) • Saure (Lacerta lepida) • Tritó pirinenc (Euproctus asper) • Truita (Salmo trutta) |
L'esquirol (Sciurus vulgaris)
L' esquirol (Sciurus vulgaris) és un rosegador de petites dimensions, d'uns 38-45 cm de longitud incloent la cua (20-30 cm del cos i 14-25 de la cua). De cap rodó, musell curt i proveït de llargues i abundants vibrisses, ulls grossos i vius. Són uns autèntics acròbates, les potes són curtes però fortes amb els dits molt forts i unes ungles corbes i punxegudes que li faciliten enfilar-se pels arbres o corre saltant d'un arbre a l'altre. La cua, coberta de pèls llarguíssims, l'ajuda a mantenir l'equilibri quan camina per les branques. El pelatge del cos és curt, aspre i de color variable, però sempre fosc a les parts superiors i blanquinós a les inferiors. La bona vista li permet calcular bé les distàncies quan salta. És de costums arborícoles, sol viure en boscos caducifolis o de coníferes (entre els que es troben els pins) i és essencialment diürn. Menja llavors de tota mena, fruites, nous, pinyons, fages i brots tendres i sucosos, també ingereix ous, insectes i ocells petits. A Catalunya, que hi ha moltes pinedes, hi ha també esquirols als que els hi agrada menjar i rosegar les pinyes. A l'estiu arreplega menjar per a l'hivern i els guarda en els forats dels arbres i sota terra. Fa nius, on passa la nit i on neixen i romanen les cries. És perseguit per animals molt diversos, i també és objecte de caça per part de l'home. Això ha fet que en alguns llocs s'hagin pres mesures de protecció. |