Parròquia de la Llena
El terme de la Llena s’estén des del Pla de Cirera cap a la Torre d’en Dac, sobre la Riera Salada i Riera Riart. El tercer curs d’aigua que solca la parròquia de la Llena és el torrent que baixa de La Guàrdia cap a la Riera Salada. El topònim Llena, propi de diverses cases de la comarca, s’aplica en la documentació medieval (lena) a certes partides de terra, que són petits planells humits o prats.
La parròquia de la Llena apareix citada, com totes les de la muntanya del Solsonès, en l’apòcrifa acta del 839 de la dedicació de la catedral de la Seu d’Urgell. El lloc també és citat l’any 1035, com a vila: Eibre ven a Guillem i muller Enguilberga un alou que té “en la vila que en diuen la Llena”. Des del segle XVI s’escriu sovint La Llena.
Una de les cases –ja desaparegudes- documentades de més antic és Vila Misèria, amb la seva església de Sant Pere (any 976). Entre les que encara existeixen destaquen el Vilar (any 1054), el mas Serra (1120), el Mas de la Mosella (1135) i el Mas Forn, amb capella (1183). Ja del segle XIII hi ha l’Alzina, que té capella, i el Roure. Hi ha força capmasos documentats (finques històriques de les que es té notícia per la documentació, però que ja no conserven el mas). A la Llena hi havia un castell amb capella, Santa Maria.
L’any 1909, com a conseqüència de la supressió de la parròquia de Terrassola, les cases d’aquesta van ser repartides entre La Llena i Montpol.

Castell de la Llena

Les notícies del castell de la Llena es remunten a l’any 1048, quan el comte d’Urgell, Ermengol I, el dóna a Jospert Guillem amb una carta de franquesa “del castell de la Llena, amb la vila i el feu del seu terme amb les seves pertinences”.
El final del segle XI i començaments del XII són extraordinàriament conflictius a causa de la guerra civil oberta entre el comte d’Urgell, Cabrera, i el comte de Foix, en la que tots els senyors dels castells es troben implicats. Calia assegurar les pròpies possessions i això obligava els més febles a posar-se sota la protecció d’algun poderós o d’una institució que els pogués defensar. La manera més en ús consistia en passar els propis béns, en propietat, a la institució i rebre’ls d’aquesta en feu, pagant-li quelcom pel “benefici”. Això és el que feren els senyors de la Llena amb el monestir de Santa Maria de Solsona: enfeudar el castell l’any 1106. Durant tot el segle XII el monestir de Santa Maria de Solsona anà consolidant les seves possessions a la vall de Lord inferior alhora que estenia els seus dominis a la vall de Lord superior, limitant així l’expansió del monestir benedictí de Sant Llorenç de Morunys. La primera etapa d’aquest procés es caracteritzà per les concessions i canvis de terres i alous; en la segona, les cessions d’esglésies parroquials són justificades perquè els canonges exercissin la cura d’ànimes; finalment, la tercera etapa d’atorgacions de castells és motivada per tal que tinguessin cura de llur administració i defensa. L’adquisició de prestigi i poder s’anava incrementant. A més, amb els castells també s’adquirien els primers drets senyorials, per tant comença el procés de senyoralització dels dominis de la canònica solsonina.


Ajuntament de Lladurs, Casa de la Vila, km 7,5. 25283 Lladurs-Solsonès. Tel. (+34) 973 48 15 55 - 973 05 90 31 - Fax (+34) 973 48 15 55 - Crèdits - Avís legal