De la formació del municipi als nostres dies

A mitjan segle XIX, com a conseqüència de les reformes iniciades a partir de la Constitució de 1812 –entre elles l’abolició del règim senyorial-, es reestructura el mapa municipal de tot el país. Al nord de Solsona s’agreguen les parròquies de Montpol, Terrassola, La Llena, Timoneda, Isanta, la quadra d’Isanta, els Torrents i Lladurs, quedant-se aquesta darrera amb la capitalitat i donant nom al nou municipi, que en aquell moment estava integrat per 71 famílies.

El municipi va conèixer les guerres carlines que van tenir lloc al llarg del segle XIX; cal remarcar que el Solsonès tenia una inscripció a aquesta ideologia i es va consituir com un dels focus carlins més importants de Catalunya. De nou la muntanya va ser escenari de corredisses i escaramusses.

Al llarg del segle XX l’èxode rural ha estat una realitat; amb cada família que marxava i cada casa que es buidava es tancava també una pàgina de la història escrita amb l’esforç de generacions i generacions de persones que durant segles havien viscut i treballat de la terra i per a la terra, sense aigua corrent, ni llum, ni carreteres, ni serveis de cap mena. No va ser fins finals del segle XX que va arribar la llum a moltes de les cases de pagès del terme de Lladurs, algunes de les quals continuen abastant-se d’aigües als pous i fonts properes. L’única escola que es conserva en funcionament al municipi és la de Lladurs, situada en el conjunt on també es troba l’ajuntament i l’església parroquial de Santa Maria. Avui, la millora de les condicions de vida en els masos, junt amb els serveis bàsics, és la millor garantia per a restar en el territori. Tanmateix, el panorama agrari i la manca de relleu generacional -entre altres factors- posen en perill la supervivència de les explotacions.




Ajuntament de Lladurs, Casa de la Vila, km 7,5. 25283 Lladurs-Solsonès. Tel. (+34) 973 48 15 55 - 973 05 90 31 - Fax (+34) 973 48 15 55 - Crèdits - Avís legal