El gall de l’Alzina
La porta sempre ajustada, la berla esquerra damunt la dreta; els porticons de les finestres mig pam oberts per a mirar i no ésser vist; ni un pobre canic per a lladrar el vianant. Mai cap pobre tusta la porta, ni cap veí demana l’hora, ni cap vianant demana el camí... No es fan amb els seus parents, no els coneixen amics. Treballen i pleguen, van i venen de missa i de mercats, fan vida solitària, no es freqüenten.
Mentre uns veïns asseguren ésser rics, que de moneda en tenen a gavadals car cullen i no gasten, altres els jutgen pobres i dissortats; les fadrines no es casen ni amb dobletes. L’hereu, almenys en tres generacions, què ha trobat?.
El veïnat sabia el motiu de la soledat, de l’aïllament. Temps enllà era la casa de la tabola i de la gatzara; diumenges i festes i sempre estava a punt per a la gresca. Un diumenge d’octubre tenien les finestres de la sala obertes i de sobte els assistents contemplen un gall negríssim que empeny una de les finestres, esvoletega sorollosament amb les ales i amb uns cacarequeigs que espanten la fadrinalla corrent esmaperduda escales avall, nous crits del gall que salta a la sala, s’hi passeja amb alarmants crits i renouers esvoletecs d’ales... El gall no era de la casa, el país no en tenia de tan grossos; la gent xiuxiueja, la gent sospita i la casa A.... s’emmurria, sorprèn i la por perdura, els mals averanys, la soledat...

Ajuntament de Lladurs, Casa de la Vila, km 7,5. 25283 Lladurs-Solsonès. Tel. (+34) 973 48 15 55 - 973 05 90 31 - Fax (+34) 973 48 15 55 - Crèdits - Avís legal